La dislèxia a les aules

 

Els alumnes dislèxics afronten un sistema educatiu que no és compatible amb les seves capacitats d’aprenentatge 

 

Un dels grans reptes actuals a les aules és la dislèxia. Sabies que afecta entre el 5% i el 17% dels escolars, convertint-se així en el trastorn d’aprenentatge més freqüent?

La dislèxia és definida com la dificultat en l’aprenentatge de la lectura o l’escriptura, de caràcter persistent i específic. Segons el DIEC, és el trastorn de la capacitat d’identificar, comprendre i reproduir els símbols del llenguatge escrit. Els experts ressalten que és un trastorn d’origen neurobiològic i que, per tant, no es relaciona amb altres problemes que puguin envoltar l’individu, com ara: dificultats socioculturals, físiques o psíquiques. També, cal entendre que la dislèxia no té cap mena de relació amb la intel·ligència, simplement les persones dislèxiques capten la informació de manera diferent que la resta.

Com podem identificar un alumne dislèxic a l’aula? Cal tenir present que no tots els nens presentaran les mateixes dificultats en l’aprenentatge ni les mateixes característiques. Tot i així, aquí us recollim algunes de les dificultats més freqüents segons els experts:

  • Dèficit de comprensió lectora
  • Més faltes d’ortografia del que seria normal pel seu nivell educatiu
  • Confusió entre paraules que sonen de manera similar
  • Dificultats per memoritzar conceptes bàsics: els dies de la setmana, l’alfabet o els colors
  • Desordre de les síl·labes en l’expressió escrita
  • Complicacions per relacionar els signes gràfics amb la seva correcta entonació a l’oral
  • Necessitat de més temps per acabar una tasca escrita que la resta de companys
  • Diferències significatives entre el treball oral i el treball escrit

 

Amb aquest petit recull de dificultats, sembla lògic afirmar que la dislèxia no és gaire compatible amb el sistema educatiu actual, el qual està molt basat en el llenguatge escrit. Un alumne dislèxic s’ha d’esforçar més que la resta per assolir els mateixos coneixements i resultats i, a la llarga, tendeixen a cansar-se i a rebutjar sobretot aquelles tasques relacionades amb la lectura i l’escriptura.

Tot i que aquest trastorn afecta per igual a ambdós sexes i a tots els països alfabetitzats del mon, els alumnes dislèxics suposen actualment tot un repte en l’educació. Aquests alumnes es veuen sovint etiquetats com a mandrosos i poc treballadors, ja que es distreuen amb més facilitat que la resta. A més, essent ells conscients de les seves limitacions, es veuen inferiors als altres i menys intel·ligents. Per això, les persones dislèxiques son generalment persones amb una autoestima més baixa. Des d’aquest blog, ens agradaria reivindicar que la dislèxia no és la causa del fracàs escolar, el que ho és, és la poca o incorrecta atenció a les seves necessitats.

La dislèxia no té cura, és persistent, però amb una detecció del trastorn a temps i una bona intervenció individualitzada, es pot aconseguir minimitzar molt significativament la seva repercussió. A continuació us recollim algunes solucions o consells que pedagògics experts han aportat per tenir en compte quan ens trobem amb un cas de dislèxia a l’aula:

  • Saber potenciar els seus punts forts. Els dislèxics son generalment persones creatives i intuïtives capaces de plantejar solucions innovadores.
  • Posar atenció a la lectura però sense que es sentin pressionats
  • Oferir un recolzament emocional constant. És important que els alumnes amb dislèxia es sentin en un entorn de confiança i on es valora el seu esforç.
  • Relativitzar la dislèxia. Un gran pas per treure importància al seu trastorn és parlar de la dislèxia amb normalitat i de les limitacions que comporta.
  • Evitar situacions que puguin fer sentir a l’alumne incòmode i ridícul. Com ara, una lectura oral davant de tots els seus companys de classe. És important també evitar comparar-lo amb un altre alumne.
  • Oferir temps extra per a la realització de tasques i exàmens. A l’avaluació, cal donar més importància al contingut que a la forma.
  • Donar instruccions detallades i concises a l’hora de plantejar una tasca
  • Recolzar els nous conceptes amb material audiovisual
  • Aprofitar l’ús de les noves tecnologies: Audiollibres, lectors de textos, correctors ortogràfics.
  • Prioritzar les activitats pràctiques a les activitats teòriques
  • Situar l’alumne en una bona posició dins l’aula. A primera fila, s’aconsegueix disminuir el risc de distraccions. En canvi, al costat d’una finestra, el risc és molt més elevat.

 

Per complementar aquest llistat, us proposem que doneu un cop d’ull al següent vídeo, on la Martha Lucia Hernández ens explica 10 estratègies efectives davant d’un cas de dislèxia. Una vegada més, brindem per la diversitat a les aules! Cada alumne té la seva manera d’aprendre i cap és millor ni pitjor, simplement, tots som diferents.

Font: Lyon, Shaywitz y Shaywitz, 2003; López, A. ¿Què es la dislèxia?

.

 



×