08 abr. Els nous mètodes educatius

Les noves pràctiques pedagògiques tenen en comú el rol de l’alumnat com a protagonista i no com a receptor, i l’ús de les noves tecnologies.

Si la societat està canviant, les aules també han de fer-ho. És per això que moltes escoles estan canviant els seus mètodes educatius tradicionals. A continuació, hem fet un recull amb una breu descripció dels mètodes més coneguts que estan revolucionant les aules:

Mètode Montessori

L’objectiu del mètode Montessori és permetre que els nens satisfacin la seva curiositat natural i coneguin el món a través de les seves pròpies experiències. La paraula clau aquí és la “llibertat”: A les aules els alumnes tenen llibertat de moviment i llibertat per escollir el tipus de treball que volen fer en cada moment. El rol del professor és d’observador i orientador, intervenint així el mínim possible en el treball dels alumnes.

Mètode Reggio Emilia

El mètode Reggio Emilia proposa que les aules siguin un lloc d’intercanvi social i relacional entre nens i adults. La funció del docent es basa en l’escolta, la observació i la documentació, i la família és vista com el principal agent educador, que ha de tenir una gran implicació amb l’escola.

Mètode Waldorf

Aquest mètode es centra en la capacitat dels nens per imitar, imaginar, crear i experimentar, tot despertant el seu interès per descobrir el món, en conseqüència, s’allunya clarament de tota educació dirigida, jeràrquica i competitiva. La tècnica divideix el desenvolupament en tres etapes: primera infància, infància mitjana i adolescència.

Mètode Doman

Segons el mètode Doman, com més petit és un alumne més gran és la seva facilitat per aprendre i, el fet de saber llegir de manera precoç desenvolupa la intel·ligència del nen. La tècnica consisteix en mostrar sèries de cinc targetes amb paraules, de manera ràpida, tres vegades al dia. Més endavant, les targetes contenen dues paraules, frases curtes, frases una mica més llargues i, finalment contes.

Mètode Kumon

El mètode Kumon es centra en les matemàtiques i la lectura i persegueix un objectiu clar: que l’alumne assoleixi habilitats suficients perquè sigui capaç d’aprendre per si mateix, adquirint hàbits d’estudi que li permetin treballar de forma independent. Aquí, el rol dels pares és el de controlar que els seus fills realitzin les tasques i corregir-los quan sigui necessari.

Mètode Aucoutrier

El mètode Aucouturier promou el moviment i la psicomotricitat com a base perquè l’alumne s’expressi i aprengui jugant. La finalitat principal és que el nen experimenti a través del moviment, percebi el seu propi cos i construeixi la seva pròpia identitat, facilitant així la comunicació i l’expressió corporal.

Treball per projectes

La tècnica pedagògica de treballar per projectes es basa en la premissa que és tan important el que s’aprèn com el camí que es fa. Així, es dóna molta importància al moment de qüestionar-se a un mateix, tenir curiositat, discriminar entre allò que l’alumne sap i allò que li agradaria aprendre, buscar informació de manera autònoma o amb l’ajut dels adults i relacionar-la amb altres aprenentatges o amb vivències anteriors.

Què us semblen aquestes pedagogies alternatives al mètode educatiu tradicional? N’adoptaríeu alguna al vostre centre?