Introduir l’Escape Room a l’educació

Les tècniques dels jocs d’escapisme aporten una experiència vivencial als alumnes

 

Un Escape Room o un joc d’escapada és un joc físic i mental en què un grup de jugadors estan tancats a una habitació i han de fer servir els elements que troben per resoldre una sèrie de puzzles i enigmes, tot amb l’objectiu d’escapar-se abans que se’ls esgoti el temps.

Ara bé, sabieu que es pot utilitzar la mecànica de l’Escape Room com a mètode educatiu? I no només això, sinó que és un mètode molt beneficiós per l’aprenentatge i el desenvolupament personal dels alumnes!

No cal agafar-nos la definició de joc d’escapada al peu de la lletra, però si que podem fer servir moltes de les seves tècniques per a l’educació i especialment avui en dia, quan estem buscant incansablement la innovació en la docència per poder mantenir l’atenció i l’interès dels alumnes. L’Escape es converteix en una experiència vivencial pels estudiants i implica el desenvolupament d’habilitats mentals per la solució d’enigmes i problemes, on els alumnes podran posar en joc la creativitat i el pensament crític.

A més, totes les accions del joc porten a un objectiu concret, cosa que els motiva més que qualsevol altra mètode. És fàcil: Què creieu que els incentivarà més, resoldre una multiplicació perquè sí o fer-ho per trobar un tresor o per poder escapar de l’aula?

Aquí us deixem un llistat amb alguns beneficis que suposa traslladar les tècniques de l’Escape Room a les aules:

  1. Potencia el treball en equip: En el joc d’escapisme la interacció amb els companys és primordial. Només gràcies a la col·laboració, la cooperació, la generositat i l’ajuda d’uns amb els altres podran aconseguir el seu objectiu.
  2. Permet incloure-hi contingut de diferents assignatures: Els jocs, els enigmes, els puzles o els reptes poden ser de qualsevol contingut curricular.
  3. Proporciona una experiència vivencial. Els alumnes poden viure una experiència única de primera mà i ells són els protagonistes del seu propi aprenentatge.
  4. Desenvolupa habilitats actives: Els alumnes han de prendre la iniciativa, plantejar les seves pròpies hipòtesis, sospesar diferents punts de vista, averiguar com resoldre els problemes, equivocar-se i tornar a plantejar el problema, etc.
  5. Millora la competència verbal: Durant el joc els alumnes han de dialogar entre ells, intercanviar idees, saber vendre la seva opinió als companys i aprendre a estructurar un discurs.
  6. Augmenta l’autoestima. No hi ha res més gratificant que veure com anem superant els obstacles nosaltres mateixos i ens anem acostant cap a l’èxit.
  7. Desenvolupa la memòria. Molts jocs d’escape solen fer referència a continguts ja assumits en el passat o en la capacitat de retenció de codis o seqüències.
  8. Permet treballar sota pressió: Si marquem un temps determinat per acabar el joc, els alumnes tindran una pressió extra i a mesura que els minuts transcorren, els nervis i les emocions augmenten. Això no ho podem aconseguir amb altres mètodes.
  9. Assegura diversió! Quin millor èxit hi ha que els alumnes es diverteixin aprenent? Una experiència lúdica fa més amè el procés d’ensenyança i d’aprenentatge.

Això sí, aquesta tècnica requereix una gran preparació per part dels docents (una temàtica motivadora, unes proves i uns reptes adequats al nivell del grup, bons continguts… ) i ha de ser una tècnica molt inusual a l’aula, ja que, com tot, si convertim l’escapisme en rutina, la motivació dels alumnes anirà disminuint. La tècnica brilla per ser trencadora de l’aprenentatge del dia a dia i per oferir unes emocions que no s’aconsegueixen amb els mètodes educatius habituals.

Per ajudar-vos a introduir les tècniques d’escapisme als alumnes, us animem a donar un cop d’ull a les nostres sortides d’1 dia que inclouen dinàmiques d’escape, com ara l’activitat d’‘Escape village al Poble Espanyol, o bé jocs de pistes molt dinàmics, com ara el Joc de pistes a Catalunya en miniatura o les Ruïnes d’Empúries i el joc de pistes a Sant Martí. Us animeu a innovar i a provar nous mètodes educatius? 

Font: Christian Negre Walczak i Viquipèdia.

.

 



×