12 gen. L’aprenentatge cooperatiu
L’aula no és un espai individualista ni competitiu, sinó de cooperació
L’aprenentatge cooperatiu és un mètode educatiu que es basa en el treball en equip, tot buscant la construcció del coneixement des dels propis alumnes i fomentant les habilitats socials. Amb aquesta metodologia, els individus treballen en grup per aconseguir metes tan personals com compartides, cadascú des del seu nivell i amb les seves pròpies capacitats.
Ja hem parlat en entrades anteriors del blog sobre nous mètodes educatius i sobre la ineficàcia sobre el sistema actual. El psicòleg social David Johnon, un dels pioners en parlar sobre “l’aprenentatge cooperatiu”, sintetitza en una taula com la següent les diferències entre la docència actual i el que plantegen els nous paradigmes educatius:
|
Factor |
Docència tradicional |
Nous paradigmes |
|
Coneixement
|
De professors a estudiants |
Construït entre professors i estudiants |
|
Estudiants
|
Receptor que cal dotar de coneixement |
Constructor actiu i descobridor del seu propi coneixement |
|
Propòsit dels professors
|
Classificar i avaluar als estudiants |
Desenvolupar les competències i els talents dels estudiants |
|
Relacions
|
Impersonals |
Personals |
|
Context |
Competitiu i individualista |
Aprenentatge cooperatiu a l’aula |
Font: David W. Johnson
Un dels factors que proposen els nous paradigmes és que l’entorn a l’aula deixi de ser individualista i competitiu, i que es basi en la cooperació dels estudiants. L’aprenentatge cooperatiu proposa un ensenyament basat en les interaccions socials i pretén que els alumnes es vinculin estretament entre ells, de manera que cadascú sàpiga que el seu esforç personal ajuda els companys a aconseguir l’èxit, tan a nivell grupal com individual.
A continuació, deixem les 5 idees bàsiques de l’aprenentatge cooperatiu segons els experts:
- La formació de grups. És molt important formar bons grups perquè l’aprenentatge funcioni. Els grups han de ser reduïts (4-5 persones) i tan heterogenis com es pugui, això significa que els membres del grup han de tenir diferents nivells de competències i capacitats.
- La interdependència positiva. Això és la relació entre els membres del grup que sorgeix quan s’adonen que el seu treball està vinculat al dels altres i que l’èxit depèn de tots.
- La responsabilitat individual. A més de la responsabilitat de grup, els membres assumiran responsabilitats individuals i sabran que seran necessaris per aconseguir l’objectiu col·lectiu.
- La participació equitativa. Cal assignar el mateix volum de feina a tots els membres, això sí, les tasques han de ser proporcionals a les possibilitats de cadascú.
- La interacció simultània i estimuladora. S’ha d’aconseguir que els estudiants interactuïn entre ells, contrastin opinions i prenguin decisions consensuades per tot el grup. En tot cas, les relacions entre els membres ha de ser de recolzament, d’ajuda i de suport.
A tot això, quins són els avantatges de l’aprenentatge cooperatiu? S’aconsegueix més motivació per la feina, es fomenten actituds de implicació i iniciativa, hi ha una major comprensió del que es fa i de per què es fa, el volum i la qualitat del treball augmenta, es milloren les relacions socials entre alumnes que implicaran un millor clima a l’aula, etc…
Incorporar nous mètodes educatius a la docència actual sempre és un encert. Aquest canvi fa que el professor realitzi noves activitats a més de les habituals (explicar, preguntar, avaluar…) i que contribueixen a millorar la qualitat educativa.
Què n’opineu vosaltres dels nous mètodes? En coneixeu més?
Font: Viquipèdia, EduCaixa i David W. Johnson.
.