27 gen. L’autisme a l’aula

L’autisme és un dels reptes més complexos i més difícils de comprendre pels docents 

L’autisme es coneix com el trastorn del neurodesenvolupament que es manifesta des de la primera infància, caracteritzat per un dèficit persistent en les habilitats socials i comunicatives no atribuïble a un retard del desenvolupament i també per patrons de comportament, interessos o activitats restringits i repetitius (Institut d’Estudis Catalans).

A l’autisme se li atribueixen les sigles TEA (Trastorns de l’espectre de l’autisme), ja que cada persona pot situar-se en un punt determinat d’un gran espectre, el que implica que hi tants casos diferents i pot manifestar-se de maneres tan diverses com persones diagnosticades. Generalment, l’autisme afecta sobretot a les habilitats socials, a la comunicació i el llenguatge.

Tot i que el TEA és un dels trastorns més freqüents de la infància, és també dels més desconeguts i més difícils de tractar. Per als docents, encarar un cas d’autisme a l’aula pot resultar molt complicat, ja que normalment no han rebut una preparació específica per això. Molts professionals del món de l’educació i psicòlegs afirmen que els docents haurien de rebre unes pautes a seguir en casos d’educació especial.

En tot cas, els objectius a perseguir en els alumnes diagnosticats passen bàsicament per millorar les seves habilitats socials i comunicatives; i potenciar la seva autonomia i independència.

Quins mètodes, tècniques o trucs podem utilitzar per aconseguir aquests objectius? Aquí us recollim alguns consells per encarar el repte que suposa el TEA a les aules:

• Definir una bona ubicació de l’alumne a l’aula. Els nens autistes haurien de situar-se a prop dels professors, però en cap cas, aïllat de la resta del grup. També, es recomana la seva situació lluny de possibles distraccions: portes, finestres, armariets, llibres…
• Dissenyar una agenda i un horari amb les tasques a fer. L’agenda ha de contenir fotos o dibuixos perquè el contingut sigui visual. Per una banda, establir una agenda ajudarà al nen a anticipar-se i a comprendre la seqüències d’accions per cada tasca. Per altra banda, està demostrat que els alumnes autistes són extremadament organitzats, i no son capaços de dirigir bé els canvis en la seva planificació.
• Realitzar activitats molt ben organitzades. En la mateixa línia que el punt anterior, es recomana optar per activitats que destaquin per la claredat, la senzillesa i la repetició de procediments.
• Fer ús de suports visuals. Les dificultats dels infants amb TEA amb la comunicació i el llenguatge fan que els suports visuals siguin imprescindibles.
• Establir un cercle d’amics. Pot ajudar el fet de crear un grup de companys que interactuïn i el guiïn en els entorns més oberts, quan no hi ha adults, com ara el pati o el menjador. Al cap i a la fi, el que cal aconseguir és potenciar la integració de l’alumne diagnosticat amb la resta de companys.
• Evitar elements de distracció. Sovint, els infants amb TEA tenen una hipersensibilitat sensorial que fa que associïn els sons amb sorolls molt estressants. Així, cal tenir en compte que la música o els listenings poden resultar molestos per ells.
• Fomentar l’aprenentatge en entorns naturals. La naturalesa aporta nombrosos beneficis, no només pels alumnes especials sinó per a tots. Per saber-ne més llegeix la nostra entrada al blog sobre els beneficis de les sortides en entorns naturals:
• Tenir en compte els interessos de l’alumne com a punt de partida. Cal tenir clar que, en aquests casos, és el docent qui ha d’adaptar-se a l’alumne i a les seves necessitats, i no al revés.
• Supervisar constantment. Revisar amb freqüència el treball que està realitzant per poder fer correccions oportunes és molt important, en això hi juga un gran paper la ubicació de l’alumne a la classe.
• Realitzar les avaluacions en ambients tranquils. Pels alumnes diagnosticats, les avaluacions són diferents que per la resta. Cal evitar la tensió i l’estrès de l’alumne, i a vegades s’aconsegueix fent la prova en un altre ambient. A més, és convenient donar més temps per a la realització de la tasca i inclús deixar-li fer pauses per a la relaxació.

Per últim, no hem d’oblidar que la presència d’un nen autista a l’aula també pot ser beneficiós per la resta de companys i pels educadors, ja que ajuda a l’enriquiment social, personal i emocional dels que l’envolten.

Font: Davis NO, Kollins SH (2012); Leitner Y. (2014).